Divendres 6 de juliol de 2018:
Avui és el dia que ens llevem més d'hora. Anem cap el sud, a cala en Turqueta. De totes les platges que hem visitat, aquesta és la que ens queda més allunyada, a 1 hora de camí, i és una de les platges amb més fama. S'hi arriba per un camí força estret i des del principi del camí es podem veure uns panells informatius que indiquen si l'aparcament de la cala està lliure o complet (juntament amb cala Macarella i platja Son Saura). Si està complet no queda més remei que girar i anar a una altra platja.
A les 8 arribem i hi ha pocs cotxes, però l'aparcament s'omple a gran velocitat. Hi ha un vigilant que dóna indicacions de com aparcar ja que l'aparcament és força limitat i només hi caben uns 120 cotxes.
Aquesta platja és molt bonica, de sorra blanca i aigua cristal·lina. A aquesta hora hi ha molta tranquil·litat, però mica en mica es va omplint, especialment cap a les 11, quan arriben vaixells dels quals en baixen força turistes.
En aquest moment decidim agafar les nostres coses i seguint el camí de cavalls, un camí que ressegueix tota la costa de l'illa (semblant al camí de ronda), anem cap a
cala des Talaier, a mitja hora d'en Turqueta. Quan hi arribem quedem meravellats. És una cala preciosa, i el color de l'aigua és realment impressionant.
 |
| Vistes de la platja, arribant pel camí de cavalls |
 |
| Cala des Talaier |
 |
| Vistes de la platja |
Aquí és on passem la resta del matí i on també ens quedem a dinar. Com la majoria de cales apartades dels nuclis urbans, aquí tampoc hi ha cap mena de servei i, per tant, ens portem el dinar.
Després de fer l'última volta, tornem cap a l'hotel. Demà serà l'últim dia que estarem a Menorca, però l'avió surt tard i podrem aprofitar tot el dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada