Dissabte 3 d'agost de 2019:
Deixem Egilsstaðir enrere i comencem ruta pel nord. Avui el dia es desperta emboirat i amb temperatures baixes. El primer tram de carretera que fem és totalment desèrtic, sense cap arbre i amb ben pocs senyals de vida. També ens creuem amb ben pocs cotxes.
 |
| Els paisatges des de la carretera |
 |
| El paisatge en aquest tram del nord |
Al cap d'una bona estona, trobem el desviament que ens porta fins a la primera visita d'avui: la cascada
Dettifoss. Aquí, es possible arribar-hi des de dues carreteres diferents, la 864 i la 862. Nosaltres decidim anar per la segona, la 862, ja que està asfaltada i permet veure la cascada més de cara. Des de l'altra carretera, sense asfaltar, les vistes de la cascada són laterals.
Deixem el cotxe a l'aparcament i, després de caminar 1 km aproximadament, arribem a la cascada. Ens recorda una mica a la cascada Gullfoss que vam veure el primer dia, ja que també hi baixa un cabal d'aigua important. Hi ha diferents miradors per poder-la observar i fer fotos. Com totes les cascades que hem vist fins ara, és una passada.
 |
| Dettifoss |
 |
| Dettifoss, amb un dels miradors |
Seguint amb la ruta, ens endinsem a la caldera volcànica de Krafla, una zona de 10 quilòmetres de diàmetre amb diverses fissures. En aquesta zona, la primera parada que fem és el cràter Víti, conegut per les tonalitats de la seva aigua. Per arribar-hi, es travessa una central geotèrmica, que juntament amb el paisatge que rodeja la zona, ho converteix en un lloc ben curiós de veure.
Baixant del cràter, a ben pocs minuts, trobem les fumeroles d'Hverir. Aquesta és una zona amb una activitat geotèrmica molt alta i, només baixar del cotxe, ja sentim l'olor de sulfat. És una olor molt característica. És un lloc molt curiós de veure: per l'olor, pel color que agafa la terra, pel color de l'aigua que brolla, per l'escalfor que desprèn, i per les columnes de fum que es formen.
 |
| Fumeroles d'Hverir |
 |
| El color que agafa la terra |
 |
| La terra d'Hverir |
 |
| Hverir |
Seguidament, anem cap al llac Mývatn, un llac volcànic molt bonic de veure. És aquí on aprofitem per dinar. En aquests moments estem oficialment a la meitat del viatge, i no hi ha res millor que poder-se relaxar una estona. Així doncs, abans de la propera parada relaxant que ens espera, fem una breu visita a la cova Grjótagjá, una cova subterrània amb aigua que gairebé supera els 50 graus i que es va fer especialment coneguda després de rodar-s'hi una escena de la sèrie Juego de Tronos.
 |
| Llac Mývatn |
 |
| Cova Grjótagjá |
Ara sí, toca una mica de relax, i arribem als
banys de Mývatn, que tenen el nom de
Jardbodin vid Myvatn. El preu d'una entrada adulta és de 5300 ISK (uns 38€). A dins hi ha una piscina immensa i cada zona té l'aigua amb una temperatura diferent. També hi ha una petita piscina amb l'aigua a 41 graus, una zona de repòs i dues saunes.
 |
| Els banys |
 |
| Els banys de Mývatn |
D'aquesta manera passem la tarda i, la veritat, és que ho agraïm moltíssim. Ja portem un bon munt de quilòmetres a l'esquena i ha estat una bona manera de tornar a agafar forces per afrontar la resta que ens queda. Ara ens dirigim cap el petit poble de Laugar, on tenim l'allotjament.
 |
| La casa on ens allotgem avui |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada