Dilluns 6 d'agost de 2018
Avui ens llevem d'hora, ens esperen 6 hores de camí fins a Death Valley. Aquesta és una ruta molt divertida, primer perquè ens anem creuant amb vies de tren per les quals circulen combois amb tant vagons que no podem evitar que ens cridi l'atenció! A mesura que ens anem acostant a la zona cada vegada fa més calor, dinem en una àrea de servei, la última que trobarem abans de seguir el camí fins al nostre destí. Es aquí on abandonem les vies principals (amb el dipòsit ben ple) i comencem a fer camí per les carreteres llargues típiques per les quals anem sols durant km sense signes de civilització.
 |
| Semàfor a l'àrea de servei, 107ºF que són 42ºC. |
 |
| Carretera |
Al voltant de les 15h de la tarda arribem al nostre hotel, fem al check in i ben preparats amb aigua i gorres ens dirigim a explorar Death Valley National Park. Tenim poques hores per veure el parc abans no es faci fosc, però a diferència dels altres parcs, la calor fa impossible poder caminar, així que s'han de visitar les zones d'interés amb cotxe. Seguim la ruta marcada per fer la visita d'entre 1 i 2 hores que ens donen en el punt d'informació
Comencem el camí per el parc, ja que nosaltres hem accedit des de l'est, la ruta ens porta primer a la zona de Zibriskie Point, que són elevacions de colors daurats i ocres que fan uns jocs de llum i ombra molt bonics. Aquesta zona s'hi accedeix des d'un aparcament des del qual surt un camí elevat d'uns 400m fins al punt d'observació. Feia una calor tant asfixiant només de sortir del cotxe que aquest camí es va fer etern!
 |
| Paonoràmica de Zabriskie Point |
 |
| Carretera dins de Death Valley |
De nou al cotxe, i agraint l'aire condicionat, seguim la ruta marcada fins a Badwater Basin, és una de les localitzacions que més interés teniem de veure. Aquesta zona és coneguda per ser el punt més baix d'amèrica del nord (86 metres sota el nivell del mar). És un paissatge surrealista, on només es veu una esplanada de km i km de terra salada.
Aquesta és una de les zones on fa més calor també, arribem a uns 50ºC.
 |
| Cartell que informa de l'altura del nivell del mar |
 |
| Camí d'accés a Badwater Basin |
 |
| Camí de terra salada que s'allarga km a l'horitzo |
Com a anècdota, aquí ens vàrem trobar amb uns altres turistes, que desobeint les indicacions donades des dels punts d'informació pels responsables del parc, van intentar sortir de les carreteres asfaltades i accedir a la zona. Vàren quedar atrapats a la sorra sense poder sortir, i feia tanta calor que la carrosseria cremava massa per poder-los empènyer.
De camí de tornada parem a la zona de Artists Drive, des d'on fem fotos a la carretera i contemplem el desert. Aquest parc està preparat per visitar-lo des del cotxe, i és tant gran que malgrat que en els punts més turístics et creues amb gent, per la carretera pots anar km i km sense creuar-te amb ningu, és una sensació de pau i sol·litud indescriptible.
Passem prop de dues hores al parc, pot semblar poc, però tenint en compte que es visita amb vehicle i que degut a la calor és impossible estar fora del cotxe més de 10 minuts, estem molt contents amb la visita.
Retornem al nostre hotel i per primer cop en el viatge canviem d'estat, passem de California a Utah (l'hotel es troba just al llindar dels dos estats) i podem veure el cartell anunciant el canvi d'estat (a part també hem de fer canvi d'hora).
Aprofitem per refrescar-nos a la piscina, és un dels moments més relaxants del dia. Aquest hotel, que també és casino, segurament és un dels més curiosos als quals ens hospedarem. És un hotel al mig del desert, que s'aixeca sol sense res al seu voltant durant molts quilometres. Crida l'atenció perquè és com un oasi, i està pensat com un museu ple de curiositats.
Demà seguirem conduint pel desert per arribar a una de les ciutats més conegudes, Las Vegas!
