Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris FRANÇA: Carcassonne i voltants. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris FRANÇA: Carcassonne i voltants. Mostrar tots els missatges

19.8.16

Carcassonne, Trèbes i Port-Leucate. 3r dia

Dimecres 17 d'agost de 2016:

Últim dia a Carcassonne. Després d'esmorzar i carregar les maletes al cotxe, anem a comprar algun record a dins La Cité. Sortint, aprofitem per treure el cap al cementiri, situat just al costat de la muralla.

Cementiri

No hi estem gaire, ja que just després de fer les compres, cap a quarts d'11, agafem el cotxe i comencem a desfer camí cap a casa tot fent un parell de parades.


A uns 10 minuts hi ha Trèbes, un petit poble per on passa el Canal du Midi. El primer dia ja el vam veure al seu pas per Carcassonne, però aquest no és un dels trams més bonics ni més típics de veure. Per aquest motiu, hem decidit parar en aquest petit poble. A més, també és on hi ha una de les encluses més grans de tot el canal, que està declarat Patrimoni de la Humanitat.

Canal du Midi al seu pas per Trèbes

Trèbes

Les encluses són unes comportes que serveixen per omplir i buidar uns trams concrets del canal amb l'objectiu de compensar el desnivell del terreny i, que així, els vaixells puguin navegar sense problemes. Per entendre'ns, és com un ascensor per a vaixells. Realment molt curiós de veure per a aquells que no ho hagin vist mai.

Detall d'una enclusa

L'enclusa buidant-se

L'enclusa de Trèbes



El procés de l'enclusa


Després de veure un parell de baixades i pujades del nivell de l'aigua i passejar una estona pel lateral del canal, ens dirigim cap a dinar a la nostra següent parada.

Un tram del canal

Després d'una horeta de camí arribem a Port-Leucate, una localitat de costa situada en el Parc Natural Regional de la Narbonesa, on es troba l'estany de Leucate o de Salses. Aquesta zona és molt bonica pels seus estanys i és coneguda pels seus esports de vela i les platges.

L'estany de Leucate

Arribant a Port-Leucate

Decidim dinar davant del seu port i degustar un dels seus productes estrella, les ostres. Després, aprofitem per donar una volta pels seus carrers, en un dels quals trobem l'església (amb una forma ben curiosa, per cert) i, finalment, ens acostem al Miroir d'Eau, un pont de fusta que s'endinsa cap al mar.

El port

El port

Església de Port-Leucate

Zona de la platja

Miroir d'Eau

La platja

Aquesta és la última parada per terres franceses. A quarts de 5 marxem cap a casa tot fent una última parada a la Jonquera per estirar una mica les cames.

Han estat tres dies molt complets. Carcassonne ens ha més que encantat i els seus voltants ens han sorprès moltíssim. Una vegada més, el sud de França no ens ha decebut! 

Carcassonne i Mirepoix. 2n dia

Dimarts 16 d'agost de 2016:

Comencem el dia amb un bon esmorzar. Cap a les 9 ja som a dins La Cité per anar a visitar l'interior del castell i les muralles. Hem esperat fins avui ja que ens havien recomenat visitar-lo a primera hora del matí per evitar les cues. Ha estat un encert, ja que a les 10 obren portes i entrem sense esperes. Poc després la cua ja és considerable.

L'entrada per a ciutadants de la Unió Europea d'entre 18 i 25 anys és gratuïta, així que entrem sense haver de pagar. Decidim, però, llogar dues audioguies en català (3€ cadascuna) per poder anar seguint la història del castell. La visita és força completa, amb un petit vídeo i la visita a les torres, patis interiors i part de les muralles. Totalment recomanable.

Entrada al castell

Un dels patis interiors

Part de les muralles

Interior de fusta

Les cues de gent a l'entrada

Vista del castell

Sortint, decidim deixar Carcassonne durant unes hores. La ciutat, especialment La Cité, és espectacular, però també és petita i en un dia es pot visitar pràcticament tota. Per això, és un destí ideal per una escapada de cap de setmana.

Aprofitant que estem per aquesta regió, doncs, no volem deixar perdre la oportunitat de veure els seus voltants. Havíem llegit que Mirepoix és un poble realment encantador i uns coneguts ens l'havien recomanat molt, així que a quarts de 12 agafem el cotxe i ens dirigim cap allà.


És un poble petit, a 50km al sud oest de Carcassonne, i el paisatge fins allà és molt bonic. Tot és pla, ple de vinyes i camps de girasols, cosa que fa que els 45 minuts de camí es facin molt més curts del que realment són.

De camí a Mirepoix

De camí a Mirepoix

Deixem el cotxe en un dels seus carrers i quan arribem a la plaça quedem meravellats. Ha estat molt bona decisió venir fins aquí. La Place des Couverts, de porticons, és impressionant. Està rodejada de cases de colors, amb bigues de fusta antigues i plena de petits bars i restaurants amb terrasses a fora.

La plaça, amb la catedral a darrere

Ajuntament de Mirepoix

Detall de les cases

Algunes cases de la plaça

Detall de les bigues de fusta

La plaça

La plaça

Comença a ser hora de dinar, i no dubtem a fer-ho en una d'aquestes terrasses, que ofereixen menús i plats a molt bon preu. Nosaltres ens decantem per unes galettes, fan molt bona pinta i amb la calor que fa avui ja tenim ganes d'asseure'ns i prendre alguna cosa. Aquests dies hi ha onada de calor aquí al sud de França i, especialment avui, la calor apreta molt.

A la tarda, després de dinar, visitem la catedral de Saint Maurice, que és la segona més ampla d'Europa, molt maca de veure i situada just al costat de la plaça.

Interior de la catedral

Detall de la catedral

Cap a quarts de 5 tornem a posar rumb cap a Carcassonne. El bonic paisatge ens acompanya de nou, passant per pobles com FanjeauxLa Force i Montréal, nuclis molt petits.

Quan arribem, passem per l'hotel a descansar una estona i, seguidament, sortim a fer l'últim sopar a La Cité. Aquesta vegada ens decantem pel restaurant Adelaïde, del qual n'havíem llegit molt bones crítiques per la seva relació qualitat - preu. Està just davant les torres del castell, i les seves vistes són d'allò més maques mentre el sol es va ponent.

Restaurant Adelaide

Posta de sol des del restaurant

Avui no estem tan cansats com ahir i abans de tornar cap a l'hotel ens acostem de nou al Pont Vieux. Com havíem dit, té una de les vistes més espectaculars de La Cité, així que anem cap allà per veure-la il·luminada. A més, hi ha lluna plena, cosa que ho fa encara més especial. Com nosaltres, hi ha molta gent fotografiant aquest moment.

La Cité des del Pont Vieux

Tornem cap a l'hotel i decidim prendre una copeta a la seva terrassa, que ofereix vistes a la muralla il·luminada. És una bona manera d'acabar aquesta última nit a la ciutat de Carcassonne. Demà tocarà fer el viatge de tornada cap a casa. Abans, però, farem alguna parada pel camí.

Vistes des de l'hotel

18.8.16

Carcassonne. 1r dia

Dilluns 15 d'agost de 2016:



Avui marxem cap a Carcassonne. A les 7 sortim d'Osona direcció Figueres, on agafem l'autopista per anar cap a França. Malgrat els elevats preus dels peatges, ens decantem per aquesta opció amb l'objectiu d'escurçar l'estona de cotxe i així aprofitar el màxim el dia al nostre destí.

Poc abans d'arribar a Perpinyà, ens aturem a l'àrea de servei Le Village Catalane, una àrea de servei molt ben equipada, on aprofitem per fer un bon cafetó i estirar una mica les cames ja que fa gairebé dues hores que conduïm.

Seguidament continuem, ara sí, cap a Carcassonne, on arribem a quarts d'11. El primer que fem és passar per l'hotel, situat just a davant de les muralles i de la porta principal de La Cité. Tot i que encara no podem entrar a l'habitació, sí que podem deixar el cotxe al seu aparcament.

Vistes des de l'hotel

No ens ho pensem dues vegades i anem a fer una primera visita a La Cité, entrant per la Porta de Narbona, la principal. Passejar-se pels seus carrers interiors és com fer un viatge a l'època medieval. Tot té molt d'encant i a aquesta hora encara no hi ha grans aglomeracions de gent. Està ple de botiguetes de souvenirs, de productes típics de la zona i de bars i restaurants. 

Porta de Narbona

Porta de Narbona

Veiem el pou gran i el pou petit, els pous que alimentaven d'aigua la ciutat; la plaça Marcou, la principal de La Cité; i també fem una volta per les llises, l'espai que separa les dues muralles de la ciutat. Tot és espectacular i sorprèn com de molt ben conservat es troba tot.


Interior de La Cité

Interior de La Cité

Pou petit
Pou gros

Plaça Marcou

Les llises

Les llises

A aquesta hora les terrasses dels restaurants es comencen a omplir, i com que hem esmorzat d'hora i tenim gana, busquem lloc per dinar. Tot i que hi ha locals on els preus són una mica elevats, també n'hi ha molts d'altres que ofereixen menús a molt bon preu. Així doncs, després de mirar una mica, decidim anar a fer un menú per 12,50€ i aprofitem per tastar la Cassoulet, el plat típic de la zona.

Després de dinar anem a visitar la basílica de Saint-Nazaire, a dins la muralla mateix, i a continuació passem per l'hotel a desfer la maleta. Abans, però, anem a l'oficina de turisme (situada just al costat de la porta de Narbona) per aconseguir un mapa turístic de la zona.

Saint-Nazaire

Sant-Nazaire

Oficina de turisme

Més tard, sortim a donar una volta pel centre de la ciutat nova, coneguda com la Bastida de Saint Louis. Comencem creuant el Pont Vieux (el pont vell), des d'on hi ha una de les vistes més espectaculars del castell i la muralla, i continuem tot trobant la porta dels Jacobins, la plaça Carnot i la seva font de Neptú, una plaça molt maca i tranquil·la.

Pont Vieux, el pont vell

Pont Vieux

Pont Vieux

Centre de Carcassonne

Font de Neptú

Plaça Carnot

Continuem carrer amunt, un carrer peatonal ple de botigues, fins a arribar al Canal du Midi i el seu port. Antigament, era un canal que connectava l'oceà Atlàntic amb el mar Mediterrani i servia per a transportar mercaderies i persones. Avui en dia, és un punt turístic més per als aficionats a la navegació. És molt bonic de veure i sorprenent pel seu sistema de rencluses.

Canal du Midi al seu pas per Carcassonne

L'enclusa

Obertura de l'enclusa

Canal du Midi

Després de contemplar-lo una estona, decidim tornar cap a La Cité. Ara el temps és una mica inestable i cau alguna gota. Per sort, dura ben poc i acabem el dia sopant a la seva plaça principal, la plaça Marcou, plena de restaurants. L'ambient és d'allò més agradable!

A França s'acostuma a menjar aviat i, com que després de sopar encara és d'hora, aprofitem per fer una volta per les muralles. A aquesta hora La Cité està d'allò més tranquil·la. Aprofitem, també, per anar a veure la Porta d'Aude, una de les seves entrades secundàries. Il·luminada és d'alló més maca!

Porta d'Aude

Vistes de la muralla

Les llises de nit

Avui és 15 d'agost i, per tant, és dia festiu. A les 21:00 comença una processó que comença a baix a la ciutat i puja fins a La Cité, més concretament a la catedral. Tenim la sort de veure-la en aquest últim punt.

La processó

Es va fent tard i decidim anar cap a l'hotel a descansar. Ens hem llevat aviat i el cansament de tot el dia comença a passar factura. Demà continuarem visitant Carcassonne i els seus voltants.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...