17.8.19

Islàndia, quarta etapa: Höfn - Egilsstaðir

Divendres 2 d'agost de 2019:

Ahir va ser un dia força intensiu, vam fer molts quilòmetres i hi havien moltes parades pel camí. Avui ens esperen per davant els fiords de l'est, una etapa que es preveu molt bonica i més tranquil·la. 

Després de fer un bon esmorzar a la casa on hem estat, pugem al cotxe i anem seguint la Ring Road. En aquesta etapa, la carretera voreja el mar gairebé tota l'estona fins a arribar a Djúpivogur, un poblet petit i molt bonic que dóna pas al fiord Berufjörður. En aquest poble hi ha un museu a l'aire lliure força curiós i conegut que rep el nom d'Eggin í Gleðivík. Consisteix en 34 ous posats en fila, cadascun dels quals representa un ocell que es pot trobar a la zona. Així doncs, tot i que a simple vista semblen tots iguals, en realitat són tots diferents.

Vistes del mar des de la carretera

Djúpivogur i el petit museu dels ous

Vistes des de la zona

El poble

El port del poble

Fem una volta pel poble i aprofitem per estirar les cames després d'una bona estona de cotxe. Seguidament, continuem la ruta per la Ring Road. Després de vorejar el fiord, trobem el poble de Breiðdalsvík, també molt petitó i tranquil, i on també aprofitem per fer una parada tenint en compte els quilòmetres que portem.

Aquesta etapa, al vorejar els fiords, la carretera té més revolts que en altres trams, i cal anar especialment en compte amb les ovelles que hi ha, que travessen la carretera en els moments menys esperats.  

Un dels fiords, de camí a Breiðdalsvík

Unes ovelles pel camí

La Ring Road, que voreja els fiords

Breiðdalsvík

Tornant a la ruta, seguim contemplant els fiords que anem trobant, que són realment bonics de veure i més amb aquest dia tan esplèndid que fa, i abans d'arribar a Fáskrúðsfjörður, ens desviem per la Ring Road, que s'endinsa en un port de muntanya amb unes pendents força considerables. Aquesta és una zona bastant deserta, no hi ha cap poble i en prou feines cap granja. El paisatge és totalment verd.

El port de muntanya

Una caseta que trobem pel port de muntanya

Finalment, al cap d'una bona estona, arribem a Egilsstaðir, el poble més gran de la zona. Aquí aprofitem per dinar, ja que just després agafem la carretera 93 per anar a Seyðisfjörður, el poblet més famós de la costa est. Una vegada més, ens enfilem per un port de muntanya amb unes pendents importants, on trobem neu als cims. Al cap d'una estona comencem a veure el mar i, just davant, el poble. No ens estranya que sigui dels més famosos, per a nosaltres és el poble més bonic que hem vist fins ara.

El poble, al fons

Seyðisfjörður

Seyðisfjörður

Seyðisfjörður

El seu edifici més conegut és l'església blava, en un carrer on hi ha pintat una mena de pas de zebra dels colors de l'arc de Sant Martí. Tot i ser un poble petit, hi ha molt ambient, es nota que tothom s'arriba fins aquí per no perdre's l'encant d'aquest lloc.




Decidim passar una part de la tarda aquí abans de tornar cap a Egilsstaðir, on agafem la carretera que ens porta fins a l'allotjament d'avui, a uns 20 minuts del poble, en una zona que es diu Eiðar. Es tracta d'una granja on ens tracten de meravella. 

La granja on ens allotgem avui


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...