Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ISLÀNDIA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ISLÀNDIA. Mostrar tots els missatges

26.8.19

Islàndia, últim dia: Reykjavík

Dijous 8 d'agost de 2019:

Avui és l'últim dia que passem a Islàndia. Som a la capital i aprofitarem el matí per fer una mica de turisme per la ciutat. Decidim acostar-nos amb cotxe cap al centre per poder aprofitar al màxim l'estona. Com hem dit, a Islàndia tot és molt car, però el preu de l'aparcament a la capital no és excessiu. S'identifica per zones, de la 1 a la 4, sent la 1 la més cèntrica i cara. Nosaltres aparquem a la zona 3, i paguem uns 3€ per deixar el cotxe gairebé 5 hores.

Comencem les visites a Harpa, un centre de conferències i concerts conegut pel seu modern disseny. Es troba just davant del port i és possible entrar a dins a fer una volteta. Aquest edifici es troba a prop de Sólfar, el viatger del sol, una escultura que simbolitza un vaixell dissenyada per un conegut artista islandès.

Harpa

Interior de l'edifici

Exterior de l'edifici

Sólar

Deixant la zona del mar, ens endinsem a la ciutat. Ens arribem a veure el llac Tjörnin, envoltat de petites cases, on es troba també l'ajuntament, el Ráðhús Reykjavíkur. És una zona molt tranquil·la tot i estar a ple centre de la ciutat.

Llac Tjörnin

El llac

L'ajuntament

L'ajuntament, al costat del llac

Seguim caminant i anem a veure la Hallgrímskirkja, l'església de la ciutat i també l'edifici més alt de tot el país. És un edifici bonic de veure ja que s'allunya del típic patró d'altres esglésies. En el seu interior, destaca el gran orgue que hi ha.

Interior de l'església

Exterior de l'església

Exterior de l'església

Molt a prop d'aquí hi ha el carrer Laugavegur, un carrer comercial ple de botigues i petits locals. És el lloc ideal per comprar algun record d'Islàndia.

Laugavegur

Laugavegur

Laugavegur

Continuant pel carrer comercial, trobem la casa del govern, coneguda amb el nom de Stjornarrad. Una de les coses que ens sorprèn és que, tot i ser la capital del país, el centre és ple de casetes baixes i no hi ha aglomeracions de gent enlloc.

La casa del govern

S'acosta l'hora de dinar i, com que hem esmorzat d'hora, ja tenim gana. Aprofitem que som al centre i ens dirigim a la food truck més coneguda del país, la Baejarins Beztu Pylsur. Es va inaugurar el 1937 i, actualment, és el lloc on es poden degustar els millors hot dogs de tot Europa. Nosaltres no ho podem assegurar, però sí que podem dir que eren boníssims!

Baejarins Beztu Pylsur

Els hot dogs

Encara ens queda una estona lliure, i decidim arribar-nos fins a la zona del port vell. És una bona zona per passejar una estona. 

El port vell

El port vell, amb l'Harpa al fons

El port vell

D'aquesta manera acabem les visites a la ciutat. És una ciutat petita i totes les atraccions turístiques són molt properes. Així doncs, és viable visitar-les totes a peu sense necessitat d'agafar el cotxe. Un matí o una tarda és suficient per veure-ho tot, com a molt un dia sencer si es vol fer amb més calma. 

Anem a buscar el cotxe i ens dirigim cap a Keflavík, on hi ha l'aeroport. És un trajecte de 40 minuts que ens serveix per despedir-nos d'aquest fantàstic país. A les 6 de la tarda agafem l'avió per tornar cap a casa. Tornem amb les maletes carregades de vivències, noves experiències i moltes petites aventures. 

Islàndia, novena etapa: Ólafsvík - Reykjavík

Dimecres 7 d'agost de 2019:

Avui és l'últim dia que fem ruta per Islàndia. Com trobarem a faltar aquestes carreteres i aquests paisatges! Ens espera un altre dia intens, amb moltes parades. Farem la part sud de la península d'Snæfellsnes, on es troba el volcà Snaefellsjökull. Aquest va ser el volcà que va inspirar Jules Verne per escriure la seva coneguda novel·la i que representava ser el punt d'accés al centre de la Terra. És un volcà visible des de gairebé tots els punts de la península i al seu cim s'hi troba un glaciar.

Sortim d'Ólafsvík i, a ben pocs quilòmetres, ens aturem a Ingjaldshóll, una petita església situada a dalt d'un turonet. Tot i que hem vist moltes d'aquestes esglésies al llarg del viatge, mai ens en cansaríem, ja que totes elles, envoltades completament de natura, són maquíssimes.


Església d'Ingjaldshóll

Continuant amb la ruta, arribem a la platja d'Skarðsvík. A Islàndia les platges són de sorra negra a causa de l'activitat volcànica que hi ha, i trobar una platja amb sorra de color clar és ben estrany. Així doncs, el que fa especial aquesta platja, és precisament el color de la seva sorra daurada, que envoltada de roca volcànica negra, dóna com a resultat un paisatge ben curiós.


La platja d'Skarðsvík

Skarðsvík

La roca volcànica que l'envolta

Seguim endavant pel mateix desviament de la platja, i anem fins al far Svörtuloft, molt bonic de veure ja que el seu color taronja el fa destacar molt. Aquí hi ha uns penya-segats des dels quals es pot observar molta varietat d'aus. Amb sort, aconseguim veure algun fraret o puffin, un ocell petitó típic d'Islàndia que recorda als pingüins pels seus colors.


Vistes des del far

Far Svörtuloft

La propera parada és al cràter Saxhólar, on s'accedeix mitjançant unes escales de ferro, i que ofereix molt bones vistes de la península. En aquesta zona hi ha molts volcans, però no tots estan tan ben habilitats per poder-hi pujar.


El volcà

Vistes des del volcà

Les escales per accedir al cràter

Cràter Saxhólar

Tornem a agafar la carretera, i travessant camps i camps de lava, arribem a la platja de Djúpalónssandur. Es tracta d'una platja de roques volcàniques que havia representat un punt important d'arribada de vaixells. Fa anys, però, que això ha canviat. Actualment, s'hi poden veure les restes d'un vaixell que fa naufragar.


Travessant els camps de lava

Vistes de la platja

Djúpalónssandur

Algunes restes òssies 

Les restes del vaixell

Seguim carretera endavant, arribant al far de Malarrif, no tan sorprenent de veure com el de Svörtuloft, però també molt bonic per l'entorn que l'acompanya. Des d'aquest punt, hi ha molt bones vistes del volcà Snaefellsjökull.


L'entorn del far

Far de Malarrif

El volcà Snaefellsjökull

Les parades que fem en aquest tram de ruta són molt seguides, de manera que el camí no es fa gens pesat. Ara ens arribem a dos poblets petits que es troben molt a prop un de l'altre. El primer d'ells és Hellnar. En destaquen les seves vistes al mar, la seva platgeta i la seva església a sobre d'una gran esplanada. És ideal per passejar-hi una estona.


La platja d'Hellnar

La platja

L'església

El segon poble és Arnastapi, molt semblant a l'anterior. En aquest punt és on decidim dinar, i aprofitem una de les food trucks de fish&chips que hi ha. És molt comú trobar-ne als pobles de costa i és una bona opció per dinar a un bon preu. Són alguns dels pobles més bonics que hem vist al llarg del viatge.


El port d'Arnastapi

Arnastapi

Alguna de les food trucks

Després de dinar i descansar una estona, tornem a agafar el cotxe per anar a veure la Búðakirkja, una petita església negra situada en un entorn preciós. La veritat és que és d'allò més curiosa.


Búðakirkja

Finalment, ens espera la última parada a la península. Es tracta de la platja de Ytri Tunga, una platja molt extensa a la qual es poden observar algunes foques. No sempre és possible, però durant els mesos de juliol i agost, especialment en dies assolellats, s'acosten a les roques per prendre el sol. Nosaltres estem de sort i, en un dels extrems de la platja, després de temptejar algunes roques, arribem a veure-les.


Les foques a les roques

Les foques a les roques

Platja Ytri Tunga

Deixem la península i, després d'unes 2 hores de camí, arribem a la capital del país, Reykjavík. Per arribar-hi, creuem el túnel de Hvalfjörður, que passa per sota les aigües del fiord i que, actualment, ja no és de pagament.

Arribant a la capital

Ens allotgem a un hotel prop del centre i aprofitem per anar-hi a sopar. La meitat de la població del país viu a Reykjavík i, per tant, la capital és ben diferent de la resta del país. Hi ha grans edificis, carreteres amb més d'un carril, tota mena de serveis, etc. Demà dedicarem el matí a visitar la ciutat i, a primera hora de la tarda, anirem cap a l'aeroport per agafar el vol de tornada cap a casa.


22.8.19

Islàndia, vuitena etapa: Blönduós - Ólafsvík

Dimarts 6 d'agost de 2019:

Avui estarem de ruta per l'oest. Ens endinsarem a la península d'Snæfellsnes, però abans fem una primera parada a Hvítserkur, conegut com el rinoceront de pedra. Es tracta d'una formació rocosa que es va formar per l'acció de l'aigua i el vent sobre el magma volcànic. S'hi arriba per una carretera de terra, ben arreglada, i hi ha un mirador per poder-lo contemplar. Si es vol, també es pot baixar fins a la sorra de la platja, però cal anar en compte ja que el caminet està en força mal estat i té molta pendent.

Hvítserkur

Hvítserkur, des de la platja

Hvítserkur, des del mirador

Ara sí, ens dirigim cap a la península d'Snæfellsnes. La Ring Road no passa per aquesta zona, així que ens hem de desviar d'aquesta carretera. Hi ha vàries opcions per arribar-hi, però la més aconsellada sembla ser arribar fins a Borðeyri, enllaçar amb la carretera 59 i, posteriorment, amb la 54. És l'opció més curta, però cal tenir en compte que alguns trams són sense asfaltar. 

Un cop agafem la carretera 59, sense asfaltar, veiem que hem pres una bona decisió, ja que la carretera està en molt bon estat tot i tractar-se d'una carretera de grava. El límit de velocitat és de 80 i, per tant, tampoc cal anar molt a poc a poc. A més, la segona part de la carretera, ja està asfaltada. D'aquí, enllacem amb la carretera 54, que ens portarà fins a la península. Aquesta sí que és de grava gairebé tot el tram, així doncs, ens toca conduir unes 2 horetes així. Tot i això, no resulta pesat perquè el paisatge acompanya en tot moment.

La carretera 59

Quan ens acostem a Stykkishólmsbær, el primer poble de la península, la carretera canvia i ja la trobem asfaltada. Aquest és un dels principals pobles de la zona. Decidim fer una parada aquí per dinar i visitar una mica el poble. Es tracta d'un poble petit i de pescadors i, per tant, tota la seva activitat gira al voltant del port.

El paisatge abans d'arribar a Stykkishólmsbær

Stykkishólmsbær

Stykkishólmsbær

Continuant per la 54 i travessant els camps de lava de Berserkjahraun, arribem a un dels indrets més fotografiats d'Islàndia. Es tracta de Kirkjufell, una petita muntanya d'origen volcànic on també hi ha una cascada que porta el mateix nom. La seva fama va augmentar després d'aparèixer a la sèrie Juego de Tronos.

Els camps de lava

Kirkjufell

Kirkjufell, amb la cascada

Kirkjufell

Després d'un dia intens, arribem a Ólafsvík, un altre petit poble de pescadors on passarem la nit. Avui ens allotgem a un hotel, situat al centre del poble. Passem la resta de la tarda a la zona, visitant el poble i una cascada que hi ha a les afores.

L'església d'Ólafsvík

La platja d'Ólafsvík

El poble d'Ólafsvík

L'hotel on ens allotgem avui

Demà farem la part del sud de la península i, seguidament, ens dirigirem cap a la capital, la última visita d'aquest viatge.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...