Dimecres 31 de juliol de 2019:
Avui és el segon dia de ruta i seguirem la Ring Road fins arribar a Vík i Myrdal. Pel camí, però, farem algunes parades per veure alguns dels llocs més turístics d'aquesta zona.
Primer de tot anem fins a Keldur, una antiga granja que els seus propietaris han conservat i on es poden veure algunes de les cases típiques amb herba a la teulada. Actualment, però, és de pagament i, quan arribem, encara no està obert. Així doncs, decidim veure-ho de lluny i aprofitem per contemplar alguns animals que hi ha en aquest mateix lloc i que encara no havíem tingut la ocasió de veure de prop: els cavalls nans d'Islàndia.
|
Keldur |
|
Els voltants de Keldur |
|
Cavalls nans |
Seguint la ruta, anem a veure dues cascades que es troben gairebé juntes i que són una autèntica meravella. La primera d'elles és Seljalandsfoss, que destaca per poder-la rodejar per darrere. Aquí s'ha de pagar aparcament, que val 700 ISK (5,27€), i cal deixar el tiquet al cotxe. Aquesta zona del sud és molt maca, ja que és una zona molt verda i amb unes muntanyes molt escarpades, sense ni un arbre.
|
La cascada des de darrere |
|
Vista general de la cascada |
|
La cascada des de l'inici del caminet que la rodeja |
Un cop vista la cascada, tot caminant uns 10 minuts, ens arribem a la següent: la
Gljúfrafoss. Aquesta és una cascada força curiosa ja que queda amagada entre unes roques i, per arribar-hi, cal passar un tram per sobre el riu buscant pedres que sobresurtin per anar col·locant els peus. Aquí no hi arriba el sol i, per tant, la temperatura baixa força.
|
Gljúfrafoss |
Després de passar una estona en aquesta zona, tornem a agafar el cotxe. Avui és un dia de cascades, ja que la pròxima parada que fem és a
Skógafoss, una de les més grans del país i que, segons explica la llegenda, a darrere hi ha cofre amagat per un víking.
Des de fa un temps, al costat de la cascada, hi ha unes escales que permeten accedir a la part de dalt de la cascada, on comença la caiguda de l'aigua.
|
Vistes de la cascada des de l'aparcament |
|
Skógafoss |
|
La cascada des de dalt |
|
Vistes des de dalt |
És hora de dinar i decidim quedar-nos per aquesta zona aprofitant el bon temps que fa. Tot i que tenim l'hotel molt a prop d'aquesta cascada, per tal d'aprofitar la tarda, decidim arribar-nos fins a
Vík i Myrdal. És el poble situat més al sud de tota l'illa i en destaca, sobretot, la seva església enfilada a sobre un turonet i les vistes que hi ha des d'aquí.
|
L'església de Vík i Myrdal |
|
Vistes des del turonet |
En aquest moment el temps comença a canviar. A Islàndia el temps és així, del tot imprevisible. De fet, hi ha una dita que diu: "
Si no t'agrada el temps que fa, espera cinc minuts". Doncs bé, en alguns moments, és ben bé així, el temps canvia de forma ben ràpida.
De cop i volta es gira un vent molt fort, d'aquells que et tira a terra. Cal vigilar, fins i tot, quan s'obren les portes del cotxe. Vist el temps, doncs, decidim parar en una cafeteria a fer un cafetó ben calent i esperar una estona. És la millor decisió.
Quan sembla que el vent ha minvat una mica, abans d'anar cap a la casa on ens allotgem avui, decidim fer la última visita del dia. Anem a la
platja de Reynisfjara, coneguda per la seva sorra negra i les seves columnes de basalt. A l'aigua, també es poden veure unes formacions rocoses que, segons la llegenda, són trols que van quedar atrapats a la sorra.
|
Els "trols" de la platja |
|
Les columnes de basalt |
|
La platja de sorra negra |
El vent es torna a animar i continua bufant de valent. Un cop feta la visita, doncs, agafem rumb cap a la casa on dormim avui. De fet, es tracta d'una granja. A Islàndia, és possible fer quilòmetres i quilòmetres i trobar-se únicament amb granges, moltes de les quals ofereixen allotjament i també accés a cuina, que ens permet preparar-nos el nostre propi sopar.
|
La granja on dormim avui |
Avui anem a dormir aviat. Demà tenim previst llevar-nos d'hora ja que ens espera una de les etapes més llargues de tot el viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada