12.8.19

Islàndia, segona etapa: Selfoss - Vík i Myrdal

Dimecres 31 de juliol de 2019:

Avui és el segon dia de ruta i seguirem la Ring Road fins arribar a Vík i Myrdal. Pel camí, però, farem algunes parades per veure alguns dels llocs més turístics d'aquesta zona.

Primer de tot anem fins a Keldur, una antiga granja que els seus propietaris han conservat i on es poden veure algunes de les cases típiques amb herba a la teulada. Actualment, però, és de pagament i, quan arribem, encara no està obert. Així doncs, decidim veure-ho de lluny i aprofitem per contemplar alguns animals que hi ha en aquest mateix lloc i que encara no havíem tingut la ocasió de veure de prop: els cavalls nans d'Islàndia.

Keldur

Els voltants de Keldur

Cavalls nans

Seguint la ruta, anem a veure dues cascades que es troben gairebé juntes i que són una autèntica meravella. La primera d'elles és Seljalandsfoss, que destaca per poder-la rodejar per darrere. Aquí s'ha de pagar aparcament, que val 700 ISK (5,27€), i cal deixar el tiquet al cotxe. Aquesta zona del sud és molt maca, ja que és una zona molt verda i amb unes muntanyes molt escarpades, sense ni un arbre. 

La cascada ja és bonica veient-la de lluny, però a mesura que t'hi acostes encara sorprèn més. No ens ho pensem dues vegades i ens equipem amb tota la roba impermeable que tenim per poder-la rodejar per darrere, ja que el seu salt provoca que s'aixequi molta aigua. Cal anar en compte, ja que les roques molles rellisquen una mica.

Les flors a la zona de les cascades

Seljalandsfoss des de lluny

Seljalandsfoss

La cascada des de darrere

Vista general de la cascada

La cascada des de l'inici del caminet que la rodeja

Un cop vista la cascada, tot caminant uns 10 minuts, ens arribem a la següent: la Gljúfrafoss. Aquesta és una cascada força curiosa ja que queda amagada entre unes roques i, per arribar-hi, cal passar un tram per sobre el riu buscant pedres que sobresurtin per anar col·locant els peus. Aquí no hi arriba el sol i, per tant, la temperatura baixa força.

Gljúfrafoss

Després de passar una estona en aquesta zona, tornem a agafar el cotxe. Avui és un dia de cascades, ja que la pròxima parada que fem és a Skógafoss, una de les més grans del país i que, segons explica la llegenda, a darrere hi ha cofre amagat per un víking.

Des de fa un temps, al costat de la cascada, hi ha unes escales que permeten accedir a la part de dalt de la cascada, on comença la caiguda de l'aigua.

Vistes de la cascada des de l'aparcament

Skógafoss

La cascada des de dalt

Vistes des de dalt

És hora de dinar i decidim quedar-nos per aquesta zona aprofitant el bon temps que fa. Tot i que tenim l'hotel molt a prop d'aquesta cascada, per tal d'aprofitar la tarda, decidim arribar-nos fins a Vík i Myrdal. És el poble situat més al sud de tota l'illa i en destaca, sobretot, la seva església enfilada a sobre un turonet i les vistes que hi ha des d'aquí.

L'església de Vík i Myrdal

Vistes des del turonet

En aquest moment el temps comença a canviar. A Islàndia el temps és així, del tot imprevisible. De fet, hi ha una dita que diu: "Si no t'agrada el temps que fa, espera cinc minuts". Doncs bé, en alguns moments, és ben bé així, el temps canvia de forma ben ràpida.

De cop i volta es gira un vent molt fort, d'aquells que et tira a terra. Cal vigilar, fins i tot, quan s'obren les portes del cotxe. Vist el temps, doncs, decidim parar en una cafeteria a fer un cafetó ben calent i esperar una estona. És la millor decisió.

Quan sembla que el vent ha minvat una mica, abans d'anar cap a la casa on ens allotgem avui, decidim fer la última visita del dia. Anem a la platja de Reynisfjara, coneguda per la seva sorra negra i les seves columnes de basalt. A l'aigua, també es poden veure unes formacions rocoses que, segons la llegenda, són trols que van quedar atrapats a la sorra.

Els "trols" de la platja

Les columnes de basalt

La platja de sorra negra

El vent es torna a animar i continua bufant de valent. Un cop feta la visita, doncs, agafem rumb cap a la casa on dormim avui. De fet, es tracta d'una granja. A Islàndia, és possible fer quilòmetres i quilòmetres i trobar-se únicament amb granges, moltes de les quals ofereixen allotjament i també accés a cuina, que ens permet preparar-nos el nostre propi sopar.

La granja on dormim avui

Avui anem a dormir aviat. Demà tenim previst llevar-nos d'hora ja que ens espera una de les etapes més llargues de tot el viatge.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...