Dijous 1 d'agost de 2019:
Avui ens llevem aviat. Ens espera una de les etapes més llargues del viatge. Abans de deixar la granja on hem dormit, el seu propietari ens porta llet de les seves vaques acabada de munyir. Parlem una estona amb ell, i resulta una estona d'allò més interessant per nosaltres, ja que ens explica coses del país que només coneix la gent local.
Amb la panxa ben plena, doncs, agafem la Ring Road i ens dirigim cap a la zona de Vík i Myrdal, on visitem el mirador de Dyrhólaey, que ofereix vistes sobre les extenses platges de sorra negra d'aquesta localitat i on també es pot observar una gran varietat d'ocells. Aquí, igual que ahir, ens tornem a trobar amb un cel ben tapat i amb vent.
 |
| Vistes des del mirador |
 |
| Vistes des del mirador |
 |
| La platja de Vík i Myrdal |
Quan tornem a agafar el cotxe i ens allunyem de la zona, el temps canvia de forma radical. El vent para i els núvols desapareixen. Ara ens toca fer un bon tram en cotxe i, amb l'estona, veiem com el paisatge canvia totalment. Desapareixen les muntanyes i les extensions de gespa que ens havien acompanyat fins ara, i comencen a deixar-se veure camps de lava que semblen no acabar mai. Més concretament, es tracta dels camps de lava d'Eldhraun, un dels més grans del país. Decidim fer una parada per poder-los observar d'aprop.
 |
| Detall dels camps de lava |
 |
| Camps de lava |
Uns quilòmetres més endavant, recuperem el paisatge anterior, amb un verd molt bonic i petites cascades per tot arreu. Mica en mica, però, al fons, es comencen a veure les muntanyes cobertes de neu. Abans d'arribar-hi del tot, fem una parada al Parc Nacional d'Skaftafell. L'aparcament val 700 ISK (5,61€) i hi ha vàries rutes per fer. La més coneguda, i la que també fem nosaltres, és a la cascada Svartifoss, rodejada per columnes de basalt. La caminada és d'uns 40 minuts per un tram amb pujada, però molt ben arreglat.
 |
| El paisatge que trobem pel camí |
 |
| La cascada Svartifoss |
 |
| Detall de les columnes de basalt, amb l'arc de Sant Martí |
Fins ara ens ha fet un dia esplèndid i, per primer cop, ens hem pogut posar la màniga curta. De tornada a l'aparcament, aprofitem per dinar i, seguidament, ens dirigim cap cap a la següent parada. . En aquest punt, i ràpidament, recuperem el forro polar i la jaqueta, ja que ens trobem davant del glaciar més gran d'Islàndia i el segon més gran d'Europa: el
Vatnajökull, que es pot observar des de la
llacuna glacial de Fjallsárlón.
Les temperatures han baixat força, però això no ens impedeix deixar-nos bocabadats durant una llarga estona davant del glaciar tot contemplant els petits icebergs que arriben gairebé fins els nostres peus. Quina pau s'hi respira!
 |
| Panoràmica del glaciar |
 |
| Els petits icebergs |
 |
| La llengua del glaciar Vatnajökull |
Ens és difícil trobar el moment de marxar, però sabem que la pròxima visita tampoc ens deixarà indiferents. Es tracta del
llac glacial de Jökulsárlón, on també es poden observar petits icebergs que es desprenen dels glaciars i que acaben desembocant al mar, a la coneguda
platja dels diamants, que rep aquest nom pels petits trossos de gel dels icebergs que queden atrapats a la sorra de la platja.
 |
| La llacuna glacial de Jökulsárlón |
 |
| Els icebergs de la llacuna |
 |
| Platja dels diamants |
 |
| Els "diamants" de la platja |
D'aquesta manera acabem les visites d'avui. Hem vist paisatges ben contrastats amb ben pocs quilòmetres de distància. Aquesta és una de les coses més boniques i extraordinàries que té Islàndia.
Avui dormirem al poble de
Höfn, a casa d'una família encantadora que viu a les afores del poble. És un poble bastant gran, així que aprofitem per comprar alguna cosa per menjar i omplir el dipòsit del cotxe. Demà deixarem el sud i farem un tram de la ruta pels fiords de l'est.
 |
| La casa on dormim avui |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada