19.8.16

Carcassonne, Trèbes i Port-Leucate. 3r dia

Dimecres 17 d'agost de 2016:

Últim dia a Carcassonne. Després d'esmorzar i carregar les maletes al cotxe, anem a comprar algun record a dins La Cité. Sortint, aprofitem per treure el cap al cementiri, situat just al costat de la muralla.

Cementiri

No hi estem gaire, ja que just després de fer les compres, cap a quarts d'11, agafem el cotxe i comencem a desfer camí cap a casa tot fent un parell de parades.


A uns 10 minuts hi ha Trèbes, un petit poble per on passa el Canal du Midi. El primer dia ja el vam veure al seu pas per Carcassonne, però aquest no és un dels trams més bonics ni més típics de veure. Per aquest motiu, hem decidit parar en aquest petit poble. A més, també és on hi ha una de les encluses més grans de tot el canal, que està declarat Patrimoni de la Humanitat.

Canal du Midi al seu pas per Trèbes

Trèbes

Les encluses són unes comportes que serveixen per omplir i buidar uns trams concrets del canal amb l'objectiu de compensar el desnivell del terreny i, que així, els vaixells puguin navegar sense problemes. Per entendre'ns, és com un ascensor per a vaixells. Realment molt curiós de veure per a aquells que no ho hagin vist mai.

Detall d'una enclusa

L'enclusa buidant-se

L'enclusa de Trèbes



El procés de l'enclusa


Després de veure un parell de baixades i pujades del nivell de l'aigua i passejar una estona pel lateral del canal, ens dirigim cap a dinar a la nostra següent parada.

Un tram del canal

Després d'una horeta de camí arribem a Port-Leucate, una localitat de costa situada en el Parc Natural Regional de la Narbonesa, on es troba l'estany de Leucate o de Salses. Aquesta zona és molt bonica pels seus estanys i és coneguda pels seus esports de vela i les platges.

L'estany de Leucate

Arribant a Port-Leucate

Decidim dinar davant del seu port i degustar un dels seus productes estrella, les ostres. Després, aprofitem per donar una volta pels seus carrers, en un dels quals trobem l'església (amb una forma ben curiosa, per cert) i, finalment, ens acostem al Miroir d'Eau, un pont de fusta que s'endinsa cap al mar.

El port

El port

Església de Port-Leucate

Zona de la platja

Miroir d'Eau

La platja

Aquesta és la última parada per terres franceses. A quarts de 5 marxem cap a casa tot fent una última parada a la Jonquera per estirar una mica les cames.

Han estat tres dies molt complets. Carcassonne ens ha més que encantat i els seus voltants ens han sorprès moltíssim. Una vegada més, el sud de França no ens ha decebut! 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...