24.2.11

Rupit i Cantonigròs

30 de Gener de 2011:

Tot i el fred d'aquests dies decidim fer camí cap a Rupit (a la comarca d'Osona). És un poble molt petit però ple d'encant. Hi arribem de bon matí, quan encara no hi ha gaire gent voltant. El riu encara té plaques de glaç i està blanc. 

Decidim arribar al centre del poble fent un camí per les afores, que va pel costat del riu. D'aquesta manera podem veure una perspectiva del poble molt diferent i alguna cascada glaçada pel camí. 

Seguidament ja ens enfilem cap al poble, passant pel famós Pont Penjat i els seus petits i estrets carrers. 

El riu glaçat


Cascada glaçada




Vista del poble, des de les afores




Terrat d'una casa






Pont Penjat

Després de visitar el poble agafem el cotxe per anar fins a Cantonigròs. Aquí deixem el cotxe (just al costat del camp de futbol que és on comença el camí)  i tot caminant una bona estona arribem a La Foradada, una cascada enorme que agafa el seu nom degut al gran forat que s'obra just al seu costat. A causa del fred encara hi ha una part glaçada.

Cascada de La Foradada

Expectació de gent a la cascada

Forat que li dóna el nom
   

16.2.11

Lanzarote (Illes Canàries)

Agost de 2007:


Mostra un mapa més gran


Sortim de l'aeroport de Barcelona a primera hora del matí, i en tres hores ja hem arribat a l'aeroport de Lanzarote, a les Canàries (recordant que, a les illes hi ha una diferència horària d'una hora respecte a la península). La primera tarda després del viatge i instal·lar-nos a l'hotel decidim relaxadament anar a veure dues de les platjes més conegudes de l'illa, la Playa Blanca i la Playa del Papagayo, i així ens banyem en aigües de l'Atlàntic.

L'endemà al matí comencem la visita turística a l'illa anant a visitar los Hervideros, una zona de la costa que es caracteritza per tots els fotats que l'aigua va deixar al magma volcànic. Després anem a veure El Golfo, el nom d'un cràter situat a nivell del mar i a l'interior del qual s'hi troba un llac verd, color que ha adrquirit a causa de les algues.


Los Hervideros

El Golfo

Aquest mateix dia visitem el Parc Nacional de Timanfaya, un parc volcànic, amb més de 25 volcans, alguns dels quals encara presenten alguna activitat. Dins el parc, fem una primera ruta amb autocar, d'una mitja hora, en la qual recorrem tota la zona i podem contremplar el paisatge volcànic; després comptem amb la possibilitat de fer un volt amb camell per la zona. De retorn a l'entrada del parc, podem veure els guèisers (aigua calenta que surt de la terra) i també menjar al parc, carn cuita d'un forn que utiltza l'escalfor que surt directa de la terra.


Parc Nacional de Timanfaya

Cràter d'un volcà

Camells

Guèiser

Forn natural

Alternant platja i visites per l'illa, l'endemà agafem la carretera i, pel camí, parem a visitar el Jardín del Cactus, que va ser l'últim treball de l'arquitecte César Manriquea (nascut a Lanzarote) a la illa el 1991.  Així, després de deixar als jardins ens dirigim a veure Los Jameos del Agua, obra de Manrique també. La marca de l'escultor, pintor i arquitecte es pot veure per tota Lanzarote, ja que moltíssims dels punts turístics i emblemàtics de la illa són obra seva.


Jardín del Cactus

Jardín del Cactus

"Jameo grande"

"Jameo chico"

A la tarda ens dirigim a visitar un altre dels punts emblemàtics de la zona, La Cueva de Los Verdes, és el túnel volcànic soterrani més llarg del món amb 6km, format a causa de l'erupció del volcà La Corona. La cova segurament rep el seu nom pel color interior, compta amb una història milenaria i actualment s'hi han realitzats concerts, ja que té molt bona acústica.




Seguim explorat l'illa de Manrique, en aquest cas visitant el Mirador del Río. Aquest és un mirador exacabat a la roca en un penya-segat; a més, té vistes a l'illa de la Graciosa, una petita illa de 29km, la menys poblada de les Canàries amb només dues poblacions.

La Graciosa

En els nostres últims dies de viatge fem una visita a la capital de Lanzarote, Arrecife; on visitem la ciutat i ens parem al Castillo de San Gabriel, que va ser construit com a defensa de la ciutat fa segles i que actualment es pot visitar.

Arrecife

El pont del castell

El Castillo de San Gabriel

Aquella mateixa tarda, parem per visitar la Casa de César Manrique, que està oberta al públic, ja que és la seu actual de la Fundació César Manrique.







Finalment, en el nostre últim dia a l'illa, anem a donar una volta per La Geria, la zona rural de vinyes, i visitem una bodega-museu.


La Gueria

12.2.11

Andorra - 3a part (caminades i excursions)

El paisatge d'Andorra és ideal per fer caminades i excursions, ofereix mil i una possibilitats per aquells que els hi agradi la natura. Nosaltres al llarg dels estius que hem estat a Andorra hem visitat alguns d'aquests paratges.

Un d'ells és l'Ermita Sant Joan de Caselles (a Canillo), una petita ermita romànica no gaire coneguda. La visitem ja que a casa tenim una rèplica en petit i volem veure-la a escala real i conèixer-la de primera mà. Es pot entrar a l'interior i visitar-la.

Sant Joan de Caselles

Un altre lloc, i aquest ja molt conegut, és el Santuari de Meritxell (també a Canillo). És un antic santuari d'origen romànic que es va destruir degut a un incendi l'any 1972. Per aquest motiu, es va construir un nou temple i és un dels llocs més importants d'aquest petit país, ja que està dedicat a la Verge de Meritxell, la patrona d'Andorra.

Interior del Santuari

Santuari de Meritxell

Caviant totalment dels santuaris i les ermites, a Andorra la Vella hi ha el Rec del Solà, un camí que passa pel costat d'un rec construït l'any 1880. És un tram llarg, amb bancs i il·luminat durant la nit que es pot començar i acabar en els punts que un mateix decideixi. Des d'aquest camí hi ha molt bones vistes de tota la zona de Andorra la Vella.
 

Un tram del Rec del Solà

Un dels altres llocs imprescindibles per visitar és la Vall del Madriu (Escaldes-Engordany), un lloc totalment al mig de la natura que es troba dins la llista del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 


Finalment, el Pas de la Casa (Encamp) és on es troba la frontera amb França i és la única part de tot Andorra que mira a la vesant atlàntica.

10.2.11

Andorra - 2a part (diversió i relax)

Andorra té molts paratges per visitar, però també ofereix llocs de relax i de diversió.

Si parlem de diversió hi ha un lloc claríssim: Naturlandia. És un parc temàtic situat al bosc de la Rabassa (a Sant Julià de Loira). La seva gran estrella i atracció principal és el Tobotronc, el tobogan de natura més llarg del món. Té un recorregut de 3,5 km i 400 metres de desnivell (un tram de pujada de 1.700 metres i 3.600 mestres de baixada). Es baixa amb un trineu (on poden anar 1 o 2 persones de totes les edats) i el preu és de 9€. La veriat és que val molt la pena. Aquí en podeu veure un petit vídeo.


Inici del recorregut pel Tobotronc

Durant el recorregut

Tram de pujada

Arribada

El seu contrast és el centre lúdic i termal de Caldea (situat al bell mig d'Escaldes-Engordany), un bon lloc per relexar-se. L'entrada és de, normalment, 3 hores i on es pot gaudir de tot tipus d'experiències.

Centre de Caldea

Entrada a Caldea

Situat molt a prop de Caldea també es pot trobar el famós carrer de botigues de l'Avinguda Carlemany, on es pot passar una bona estona mirant i remenant, ja que dóna per a molt. A més, també s'hi poden veure altres espais com la Façana de l'Art (que simbolitza un calendari d'advent gegant), l'església de Sant Pere Màrtir just al costat i la Font del Roc del Metge (una font d'aigua termal que brolla entre 68º i 71º).

Façana de l'Art

Sant Pere Màrtir

8.2.11

Andorra - 1a part (estanys i llacs)

A Andorra hi ha una gran quantitat de llacs i estanys per visitar, i tots i cadascun d'ells tenen un encant especial que els fan únics.  

Un d'ells és l'estany d'Engolasters (a 1.622 metres d'altitud) situat a Encamp. Segons la llegenda, aquest llac es va formar sobre una antiga ciutat que un dia va desaparèixer sota les aigües. 

Aquí hi hem estat dues vegades. La primera l'any 2005, quan vam deixar el cotxe a l'últim revolt de la carretera d'Engolsters i el vam rodejar caminant. Aquí també vam aprofitar per fer el Circuit de les Fonts, que està molt proper al lloc.   

La segona al 2009, quan i vam arribar per l'altra banda fent el Camí de les Pardines amb bici. És una bicicletada senzilla ja que no té desnivell i ofereix unes vistes molt maques (tot i que també es pot fer caminant, és clar). El punt de partida es troba agafant la carretera dels Cortals fins a les Bordes de les Pardines.

Estany d'Engolasters

Vistes des del Camí de les Pardines

Arribada a l'Estany

Un altre que val la pena visitar és el Llac dels Pessons (a 2.480 metres d'altitud). Es comença el recorregut des de l'aparcament de Grau Roig (a Canillo), lloc on es recomana deixar el cotxe ja que l'accés a partir d'aquí és complicat degut al desnivell i al mal camí. Des d'aquí s'arriba al primer llac, on hi ha una esplanada amb un restaurant (on després dinem). A partir d'aquí es pot anar seguint la ruta marcada i es va arribant a la resta de llacs, un rere l'altre i tots ells diferents.    

Llac dels Pessons


Un dels llacs


Els últms que hem visitat són els Llacs de Tristaina (a 2.306 metres d'altitud). El punt de sortida per visitar-los és l'estació d'esquí d'Ordino Arcalís, on es pot deixar el cotxe. Just aquí s'agafa un camí que va es va enfilant per la muntanya i que porta directe a dalt als llacs. Les vistes un cop a dalt són fantàstiques i es respira molta tranquil·litat.   

Estació d'Esquí. Punt de sortida

Arribada als llacs

Indicadors dels llacs

Llac de Tristaina




   
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...