Dimecres 3 d'agost de 2022:
Penúltim dia per terres franceses. Avui deixem Rocamadour i, atravessant la Regió del Lot, anem al poble de Saint Cirq Lapopie. Aquestes valls tenen molt d'encant i molts racons per visitar. Nosaltres però, només hi fem alguna parada tot tornant cap a casa. Ens havien recomanat un parell de pobles i era una bona oportunitat per visitar-los i, així, fer una ruta diferent de la que vam fer anant a la Bretanya francesa, quan vam visitar Bordeus i Nantes.
Quan arribem al poble, aparquem en un dels seus aparcaments de pagament. No hi ha alternativa. Hi hem arribat d'hora, ja que avui es preveuen temperatures que arribin als 39 graus.
Ens endinsem pels seus carrerons, amb molta pendent, ja que aquest poble també està situat en unes parets de pedra igual que Rocamadour. Aprofitem ara que és aviat per pujar a un mirador des del qual es veu el riu i les vistes que hi ha des d'aquí. Després voltem pels seus carrers plens de botiguetes. Hi toca l'ombra i, per tant, és una bona opció.
Saint Cirq Lapopie
Vistes des del mirador
El poble és petit i amb poca estona es volta. Així doncs, cap a mig matí, ens dirigim cap a Cordes sur Ciel. Aquest poble ja no forma part de la Regió del Lot, però ens agafa de camí i també és molt bonic. Quan hi arribem, s'acosta l'hora de dinar, així que decidim buscar un lloc on menjar. Ho fem en el seu casc antic on, després de pujar pel carrer principal amb molta pendent, arribem a la plaça porxada.
Fa molta calor i, fins i tot estant a l'ombra, costa de suportar. Havent dinat, doncs, aprofitem per entrar en alguna botiga de productes típics de la zona i voltar pels carrers més cèntrics on toca l'ombra.
La plaça porxada
Carrerons de Cordes sur Ciel
Ara ens dirigim cap a Albí, on passarem la nit. És una ciutat petitona i té el seu encant. És coneguda sobretot per la seva catedral, declarada Patrimoni de la Humanitat, ja que és la catedral més gran del món construïda de maons.
Quan hi arribem, els termòmetres toquen els 40 graus i voltar pel carrer es fa força insuportable. Decidim, doncs, aparcar en un dels aparcaments pròxims a la catedral. Quan la veiem per fora ja impressiona per les seves dimensions i, per dins, és una autèntica meravella. Possiblement, és la més bonica que hem vist mai.
Catedral d'Albí
Interior de la catedral
Sortint, ens dirigim a una terrassa a prendre un granissat. És l'única manera de fer passar aquesta calor. Més tard, voltem una mica pel centre, buscant aquells carrers on no toca el sol, fins que s'acosta l'hora de sopar.
És l'última nit fora de casa. L'endemà, i a poques hores ja d'Osona, fem una parada a la zona de Port Leucate per fer un bany a la platja i aprofitar per dinar.
Hem estat 11 dies voltant per França, coneixent la Bretanya francesa però també altres ciutats i pobles que hem anat trobant per la nostra ruta. En guardarem, segur, un molt bon record.
